En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició.

Ara bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie de mots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza. Per exemple: credo, ídem, karate, òpera, placebo, progre, Renfe, rosbif, soprano, waterpolo.

Aquesta mena de mots, però, amb el pas del temps poden experimentar una adaptació més o menys completa a la fonètica de la llengua, d'acord amb el procés natural d'integració dels manlleus o cultismes, com ja ha passat amb noms com classe, base i amb topònims com Londres o Moscou.